He tingut un somni telemàtic

Els cables semblaven endollats, les IPs no presentaven conflictes, a la impressora no li faltava tinta, el ratolí tenia la boleta neta, Internet no fallava, tot rutllava a la perfecció. Ara només calia esperar els alumnes.

Mentre uns i unes encara es treien l’abric i deixaven les carteres, l’encarregat de la premsa ja mirava amb interès les notícies que apareixien a la pantalla de l’ordinador. Afortunadament, l’escola disposava de tres ordinadors per aula; el segon era utilitzat per l’encarregada del temps, que consultava la temperatura de la nostra ciutat i la comparava amb altres llocs més allunyats. El tercer ordinador era utilitzat per l’encarregada de la llista d’alumnes; la seva feina consistia a comprovar l’assistència dels alumnes i enviar la llista a la direcció i al menjador.

Els ordinadors formaven part de la classe i de les rutines diàries; tothom sabia com utilitzar-los, i no feien fora a cap llibre o material didàctic de l’aula. Sempre que disposaven d’algun moment lliure, els alumnes podien consultar el correu o afegir algun comentari al bloc de la classe. Per fer les activitats ens resultava molt útil, ja que moltes vegades ens ajudava a ubicar-nos en llocs o monuments, com també a buscar informació de les sortides i excursions programades.

L’escola no s’entenia sense ordinadors, però en cap moment va aparèixer en la meva ment una aula on cada nen/a en tingués un; aquest fet hagués desmillorat el somni; tinc por que tanta tecnologia pugui acabar amb valors que es treballen a l’escola, com ara la companyonia o la solidaritat.

Deixem que entrin els ordinadors, però no deixem que absorbeixin la nostra tasca i molt menys que ens vulguin convèncer amb tanta utopia. Reflexionem-hi!!!

Tac Tec Tic Toc Tuc